Arribem al 9 d’Octubre amb el nivell de persones sense treball més indigne de la nostra història, amb els parlaments més perseguits pel fantasma de la corrupció de tots els temps, amb una classe política percebuda com la més inútil de tota la nostra democràcia per resoldre els problemes de la societat. Per si fóra poc, les Corts han esdevingut una cambra de representació on la dictadura d’una falsa majoria social, el desprestigi i el sucursalisme són el plat de cada dia.
Sí, a més d’una severa crisi pròpia de les societats endeutades del sud d’Europa i les normes d’austericidi que marca la troica, el PP de Fabra per salvar els mobles dissenya una nova càrrega feixista amb la reducció de la pluralitat a l’assentiment d’allò que es considera políticament correcte per la caverna. Ens ha de dir qui som, què volem, com i fins on podem arribar, tot en nom d’una nova “unidad de destino en lo universal”.
Davant de la proposta de la dreta servil, nosaltres diguem que cal recuperar la democràcia i exercir la nostra dignitat com a poble. Perquè estem cansats d’una paròdia de justícia que absol els prevaricadors, mentre forma expedients als joves de la Primavera Valenciana, trau de casa als qui no poden pagar i diu que sobre l’infame accident del metro no cal parlar-ne més.
Ens han furtat a mans plenes i ací ningú en torna cap ni entra a la presó. Per això, ens declarem en rebel·lia contra un sistema corrupte, que, per exemple, dóna permís per perforar la mar i injectar gas per guanyar diners encara que siga fent tremolar les cases de la gent decent. No ho suportem més.
Serem un poble respectat si ens respectem. Per això, un dia com hui ens ha de servir per recordar que som una nació que va nàixer fa quasi huit segles. Una nació ara depenent d’un Estat que ens dóna l’esquena en matèria econòmica, cultural i de reconeixement d’allò que som. Un model d’Estat que fa aigües i s’ha de tornar a discutir de cap a peus, on haurem de decidir quin és el nostre paper. Esborrant el disc dur de la nostra memòria, la transició valenciana acabà amb un mal acord entre els socialistes i la dreta de formació franquista, Guerra i Abril Martorell, sobre la base d’un estatut inútil i la rendició total als poders centralistes.
Ens declararen comunitat autònoma, administració de l’estat descentralitzada, sense personalitat pròpia. El franquisme anà desmuntant-se amb les transferències i la creació d’una nova administració, sense més ànima darrere que la posada pels mestres, que són els que han salvat la llengua, i alguna individualitat universitària que el lermisme intentà neutralitzar a canvi de quatre cadires. Renunciàrem a crear des de les institucions les elits valencianes que generen una societat civil potent. La que ara trobem a faltar. Les que haurem de potenciar en una nova transició democràtica.
Per a eixa segona transició que pot començar a 2015, els ciutadans que donem suport a Compromís postulem eixos imprescindibles per a l’acció política i de govern parlamentari per posar remei a la nostra patologia social endèmica. Es tracta de la democràcia valenciana: dels drets i llibertats individuals i col·lectives, la dignitat i el benestar. I no solament la democràcia representativa a les institucions polítiques, sinó també la democràcia participativa en el teixit dels moviments socials i associacions ciutadanes. Construir un país digne entre totes i tots. El que sempre hem somniat. El que portem al cap i al cor.