Dignitat i solidaritat [Mireia Mollà]

Resulta complex trobar alguna cosa a celebrar en aquest 9 d´Octubre en el que continuem veient la nostra autonomia ofegada entre incompetències, fracassos i corrupteles.

El darrer debat de Política General a les Corts ha posat de manifest l´esgotament del govern de Fabra al qual no li queda cap credibilitat ni solvència i que actua amb una inèrcia que malbarata tot el que toca. Una mostra clara és l´actuació davant la constatada discriminació que patim en el finançament autonòmic avalada por un contundent informe d´experts i que es resol amb una nova retallada de les inversions de l´Estat en els PGE 2014 sense cap protesta del govern del PP.

Com no recordar la recent desaparició d´entitats tan populars entre nosaltres com CAM i Bancaixa arrossegant uns forats que s´han cobert amb diners públics? Com no veure l´aeroport de Castelló, tancat i mostrat per tot el món com una vergonya? Com no pensar en els milers de persones dependents i necessitades que porten mesos sense cobrar les ajudes que els corresponen? Com no topar-se un dia si i l´altre també amb una xarxa de corrupteles en tots els àmbits de l’administració autonòmica i molts ajuntaments? Com no veure la realitat de cada dia?

I davant d´aquesta realitat hem de reaccionar dient alt i clar que els governs que hem suportat durant anys són els responsables de la situació en què ens trobem i que és urgent i necessari un canvi. Cal un canvi en profunditat, bastit amb la complicitat de la majoria, de la gent que aspira a veure un horitzó d´esperança i esta disposada a contribuir a donar-li forma, un canvi que ens retorne la confiança en el futur i ens allunye d´una etapa marcada per la cultura del “pelotazo” i la corrupció. Construir un nou temps marcat per la dignitat i la solidaritat, aquest és l´objectiu.

La dignitat com a persones, subjectes de drets i deures en condicions d´igualtat, mereixedores de respecte i oportunitats per desenvolupar els projectes de vida en un entorn de convivència i fiabilitat. I la dignitat com a poble, amb les nostres identitats socials, culturals i lingüístiques, amb el reconeixement que cal i sense patir ofegament de cap tipus (els recents cassos de discriminació per l´ús del valencià son inacceptables, com ho és la discriminació en el finançament o la permanent marginació d´expressions culturals pròpies).

I la solidaritat com element indestriable del desenvolupament equilibrat i socialment just. L’impuls decidit a les iniciatives productives s´ha de combinar amb la generació de “bé comú” en els terrenys social i ambiental per aconseguir la seua eficàcia i durabilitat. És una condició incompatible amb les “prebendes” i les “corrupteles” que parteixen de trencar les regles del joc democràtic en què tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i ser tractat com igual per les administracions i els poders públics.

Cada dia més valencians i valencianes, del nord, del centre i del sud, veiem la necessitat d´acabar amb el període de postració, “grans esdeveniments” i submissió a què ens han abocat i d´aquesta necessitat traurem la força per fer un canvi digne i solidari.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *