El darrer 26J les eleccions generals no varen canviar molt el tauler polític. Han transcorregut sis mesos i pràcticament tot continua igual. El 20D hi havia la mateixa possibilitat que a hores d’ara de propiciar un canvi de govern. La mateixa.
El bloc de centre dreta i el de centre esquerra continuen després dels últims comicis pràcticament equilibrats, amb un parell d’escons de diferència.
La pregunta que ens fem molts és: si Rajoy no obté els vots suficients en una primera votació d’investidura, agafarà el bloc de centre esquerra (PSOE – Unidos Podemos i confluències com #AlaValenciana: Compromís-Podemos-EU) la responsabilitat de construir una alternativa real a les polítiques que ens ha imposat el PP durant els darrers quatre anys de retallades i d’austericidi?
Si alguna cosa ha quedat clara amb el vot de la ciutadania és que no es vol repetir el mateix govern, ja que, tot i obtindre més escons el PP, prop de dos terços dels electors no li ha donat la confiança al partit que ha estat més votat i que representa a l’actual govern interí. I no ho ha fet perquè vol veure un canvi d’actors i de polítiques, on es revertisquen les retallades, la corrupció sistèmica, s’implante un model de gestió més transparent i participatiu, on l’economia estiga al servei de les persones i que la creació d’ocupació, recuperació dels drets laborals i el benestar de les persones siguen l’eix de treball del nou Executiu. I açò sols és viable des d’un govern de canvi que s’ha de construir des de la pluralitat i el consens. On es tinga en compte la realitat plurinacional de l’Estat i l’establiment d’un finançament just i equitatiu per a tots els territoris.
Si volem, podem. Tenim moltes més coincidències que discrepàncies. I també la responsabilitat davant d’un electorat crític que ha dipositat, novament, en les forces de centre esquerra una nova oportunitat d’enteniment. Si no ho intentàrem no s’entendria. I molt menys crec que perdonarien si alguna força permetera per activa o per passiva (amb una abstenció) que el PP i Rajoy tornaren a repetir una nova legislatura.
No és fàcil. Segurament amb més complexitat que en desembre. Però també és cert que els resultats han parlat i han donat un toc d’atenció. I com diuen els nostres majors “la primera sempre és la bona”, i no hem sabut aprofitar-la. Ja bé siga per egos personals, per manca de diàleg, per vetos interns o per què havíem entrat en un nou paradigma polític, inèdit en l’Estat espanyol, al que ningú sabia com afrontar davant la nova realitat social i electoral.
Ara estem davant una nova oportunitat, cas que el PP no aconseguirà formar govern en primera convocatòria. En eixe horitzó, seria plausible que les parts aplicaren la generositat, la complicitat i el consens d’objectius per a que, entre totes i tots, construïm una alternativa de canvi i d’esperança. La ciutadania ho agrairà.
– Paco Garcia Latorre –