J. Juan: “Al Senat és possible, des de 2010, que els senadors intervinguen en la nostra llengua”
El diputat de Compromís en les Corts i alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, ha presentat una proposta per tal que “es reforme el reglament del Comitè de les Regions (CdR) de la Unió Europea, de manera que el valencià puga ser utilitzat tant a les intervencions orals com als escrits que s’adrecen al Comitè”.
Segons Juan, “la Generalitat Valenciana està present al CdR mitjançant les figures del President de la Generalitat, Ximo Puig, i de la Consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en qualitat de suplent. No obstant això, segons el reglament actual, els nostres representants no poden adreçar-se, ni utilitzar la nostra llengua al si del CdR”.
D’altra banda, “caldria reflexionar sobre el fet que la Unió Europea considere determinades llengües com a minoritàries i sobre les implicacions que se’n deriven. Una llengua minoritària és aquella que a un territori determinat amb una situació de plurilingüisme gaudeix d’un nombre de parlants inferior a una altra llengua. Però el terme ‘minoritària’ perd tota lògica quan es comprova que el valencià, amb més de 10 milions de parlants i novena llengua més parlada d’Europa, és catalogada com a minoritària, quan està molt per damunt del nombre de parlants d’altres idiomes plenament oficials a la UE, com ara el grec, el txec, l’hongarès, el suec, el búlgar, el danès, l’eslovac, el finès, el lituà, o el letó, entre d’altres”.
“Per tant, havent descartat els termes “regionals” i “minoritàries”, per imprecisos, tendenciosos i parcials, i atesa la situació de preponderància d’algunes llengües adés esmentada, s’escau abordar la qüestió des d’un altre prisma. Per això cal remetre’s al concepte de llengua ‘minoritzada’, aquella que tot i ser preponderant en nombre de parlants o tindre una rellevància equiparable a la llengua majoritària a un territori determinat, ha estat estigmatitzada i marginada de l’esfera pública i confinada a l’àmbit de les relacions familiars. Així, si pensem en el valencià al conjunt del seu domini lingüístic, resulta més acurat qualificar-la com a llengua minoritzada que no pas de minoritària”.
“Cal dir que al Senat ja és possible, des de l’any 2010, que els senadors puguen fer les seues intervencions en les llengües cooficials d’arreu l’Estat. Agafant este exemple, sembla raonable que en ser el CdR una cambra consultiva territorial comunitària, tot i que sense atribucions equiparables ni al Parlament Europeu ni al Senat, els representants dels governs regionals i locals dels Estats membres de la Unió Europea puguen fer les seues intervencions així com presentar les seues iniciatives en la seua llengua pròpia”, ha conclòs Jordi Juan.