La proposta que des del grup parlamentari de Compromís presentàrem a la sessió de la Comissió de Drets Humans, del passat 4 de maig, està naturalment vinculada a tot el que la Vicepresidenta del Consell va expressar en la seua compareixença pel que fa al drama que viuen centenars de milers de persones, a causa de l’èxode produït pels diversos conflictes bèl·lics a l’altre costat del Mediterrani.
Amb aquesta proposta el que pretenem és abordar un aspecte més concret d’aquesta greu crisi: la dels menors que viatgen sense acompanyants, ja siga perquè no tenen cap parent que haja sobreviscut a la guerra, o bé perquè les famílies no disposaven de suficients recursos i han hagut d’optar per enviar els seus fills cap una vida que ells suposaven millor.
Aquestos xiquets i xiquetes han estat en molts casos l’objectiu d’organitzacions criminals dedicades al tràfic d’éssers humans i a la seua explotació sexual. L’Europol calcula que més de 10.000 menors desemparats han desaparegut i, possiblement, estiguen en mans d’aquestos traficants de persones. Fins i tot les investigacions situen els epicentres d’aquestes organitzacions criminals en Hongria i Alemanya i les seus vinculacions amb altres bandes ja existents dedicades a l’esclavisme. Vull dir amb això que el problema és real i està perfectament identificat.
És a dir, en ple cor d’Europa s’està segrestant éssers humans, a xiquets i xiquetes que viatgen sols i se’ls sotmet a l’esclavisme. I ho diu i ho afirma ni més ni menys que l’Europol.
No em puc imaginar, ni com a diputada ni com a ciutadana, restar impassible front a esta realitat que deixa en evidència a la millor història de terror.
Mentre això passa, els països de la Unió europea no acaben de tindre clar que Europa és i ha de ser el referent en la protecció dels drets i les llibertats de totes les persones. I en especial dels menors. Siguen d’on siguen i vinguen d’on vinguen.
Però tot i això, mentre els dirigents europeus ens van demostrant una clara incompetència a l’hora d’abordar el problema dels refugiats que arriben a terres europees, caldria, almenys en la meua opinió i la del grup parlamentari de Compromís, tractar de manera específica la qüestió dels menors no acompanyats iniciant les accions que calguen per tal de garantir-los protecció front a aquestes màfies dedicades a la criminalitat més abjecta que existeix.
Així, la nostra proposta té dos punts a destacar: un, relacionat amb obrir les portes de l’Estat espanyol a aquests menors que viatgen sense acompanyats per tal d’allunyar-los del perill de segrest i esclavisme; i dos, incrementar la col·laboració amb l’Europol per tal d’implicar-se encara més en la lluita contra aquestes organitzacions criminals que estan ara mateix actuant en els camps de refugiats.
En definitiva és una qüestió de compliment dels mandats que en el 2004 van acordar l’Aliança Internacional Save the Children i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Però també és una qüestió d’humanitat i de decència.