L’Escola Pública, pal de paller de la societat [Josep Maria Pañella]

Dissabte, 3 de maig, va tindre lloc a les Instal·lacions del Carmen d’Onda la I Jornada Compromís per l’Educació (vam haver de fer-les allí, ja que l’alcalde d’Onda ens va negar la possibilitat de fer-la en cap de les instal·lacions que té l’ajuntament) amb una gran participació que ha de fer que la Sectorial d’Educació de Compromís se senta orgullosa del seu treball.

La Sectorial d’Educació la formen un bon grapat d’eixos 31 col·laboradors i col·laboradores (en realitat en són molt més de mil entre totes les sectorials) que segons el PP tenen la responsabilitat de la mala situació econòmica de les Corts, encara que no expliquen el per què, ja que tot es fa de manera gratuïta i voluntària.

Precisament en l’obertura de la Jornada vaig parlar del paper que ha de tindre l’escola pública en la nostra societat i vaig afirmar que calia convertir-la en el pal de paller de la societat, l’escola pública ha de ser el centre de la nostra societat, i irradiar des d’eixa posició tot el seu saber i el seu bon fer a la població o al barri on estiga situada. I la Jornada va anar definint com ha de poder-se fer realitat aquesta idea.

panyella_educacioPer aconseguir-ho és prioritari trobar un professorat que se senta reconegut, con ahir van dir, no és cosa de més diners (que, si és possible, també), sinó del reconeixement de la important tasca social que estan fent. Si totes les persones deixen els seus fills i filles en mans del professorat, és perquè tenen confiança en la seua professionalitat; si no, jo no s’entendria. És necessari reconstruir el clima escolar per tal que es treballe amb satisfacció, és necessari que l’administració educativa incentive els centres per tal que aquests programen i duguen a terme programes d’innovació i experimentació educativa que, al temps que milloren els resultats, promoguen el treball en equip. D’aquesta manera els cursos de formació inherents a la programació del centre serien efectius i no una simple manera de reunir els requisits per poder cobrar els sexennis.

L’esforç de Compromís va dirigit a fer real una educació que tinga com a objectiu aconseguir una major igualtat, que siga inclusiva i integradora, amb una atenció personalitzada i adaptada a les possibilitat de l’alumnat.

L’escola no serà vista com el centre de la societat si no està oberta a la mateixa; la potenciació del Consell Escolar, amb una participació efectiva, i amb capacitat de decisió, no només amb caràcter informatiu, que és el paper que el PP li ha donat, és imprescindible.

Si hi ha un Consell Escolar representatiu, decisiu, i actiu les corporacions municipals estaran obligades a atendre les seues peticions, perquè la seua opinió transcendiria fora de les tanques del centre. Aixó requereix unes AMPA molt actives i que no tinguen por d’actuar com a element de pressió.

Per una altra part, hem de ser capaços d’arribar a totes les famílies i institucions per tal de poder analitzar tots la influència real de cadascun dels elements que intervenen en el complex fet educatiu i per aconseguir-ho hem de tenir la col·laboració de tots, des de la Conselleria d’Educació als ajuntament de les localitats on estiguen situats els centres educatius.

mjosep_arcadi

Les darreres dades situen el País Valencià al cap del fracàs escolar en acabar l’ESO, i eixe és el punt on ens han portat el PP, Fabra i Català, cap a la destrucció progressiva de l’ensenyament públic al temps que se’n reforça el privat.

Totes les persones que vam participar en la I Jornada Compromís per l’Educació vam acabar il·lusionats, perquè vàrem començar a definir un projecte educatiu a nivell de País, que estarà reflectit en les conclusions que s’estan acabant de redactar.

Il·lusionats a treballar perquè des de la societat en general es col·loque l’escola pública en el centre de tot i s’identifique com el pal de paller que la sosté.

Resta donar les gràcies a totes les persones que van participar en la trobada, especialment les que la van organitzar i van actuar com a coordinadors de cada grup, Mª Josep, Rubén, Encarna, Lluís i Oto.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *