Una altra interpretació de la disposció addicional 38a de la LOMQE [Josep Maria Pañella]

No sóc jo qui vol que s’implante la LOMQE, una llei que, com he dit em molts llocs on he estat fent xerrades al respecte, és tan immunda que cal purificar-la i això es fa tirant-la al foc.

Però és veritat que si el PP la vol caldrà aprofitar els resquicis que deixa oberts.

El fet de que 71 famílies del CEIP Pare Català han estat obligades a rebre ensenyament en castellà per la supressió de les línies en valencià a causa que unes poques persones volen fer-ho en castellà m’ha fet recuperar els argument utilitzats. Pot una família que vol que el seus fills estudien en valencià demanar que se li aplique la Disposició addicional 38a? La que diu que els pares o tutors legals tindran dret al fet que els seus fills o pupils reben ensenyament en castellà, dins del marc de la programació educativa. Si la programació anual de l’Administració educativa competent no garanteix oferta docent raonable sostinguda amb fons públics en la qual el castellà siga utilitzat com a llengua vehicular, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, prèvia comprovació d’aquesta situació, assumirà íntegrament, per compte de l’Administració educativa corresponent, les despeses efectives d’escolarització d’aquests alumnes en centres privats en els quals existisca aquesta oferta amb les condicions i el procediment que es determine reglamentàriament, despeses que repercutirà a aquesta Administració educativa.

L’article 3 de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, després de proclamar en el número 1 que el castellà és la llengua oficial de l’Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la, disposa en el número 2 que les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts i afegeix en el número 3 que la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que sera objecte d’especial respecte i protecció.

La Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. També diu que L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià. Establint també que ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa contempla en la disposició addicional trenta-vuitena. Llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixin de protecció legal el següent:

1. Les Administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris. El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament en tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives Comunitats Autònomes, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable.

2. En finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran de comprendre i expressar-se, de forma oral i per escrit, en la llengua castellana i, si escau, en la llengua cooficial corresponent.

3. Les Administracions educatives adoptaran les mesures oportunes a fi que la utilització en l’ensenyament de la llengua castellana o de les llengües cooficials no siga font de discriminació en l’exercici del dret a l’educació.

L’Administració educativa haurà de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable.

Els pares, mares o tutors legals tindran dret al fet que els seus fills o pupils reben ensenyament en castellà, dins del marc de la programació educativa. Si la programació anual de l’Administració educativa competent no garantís oferta docent raonable sostinguda amb fons públics en la qual el castellà siga utilitzat com a llengua vehicular, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, prèvia comprovació d’aquesta situació, assumirà íntegrament, per compte de l’Administració educativa corresponent, les despeses efectives d’escolarització d’aquests alumnes en centres privats en els quals existisca aquesta oferta amb les condicions i el procediment que es determine reglamentàriament, despeses que repercutirà a aquesta Administració educativa.

Donat que les escoles públiques i els instituts públics valencians no disposen d’una oferta suficient per a donar cabuda a tota la demanda d’escolarització en valencià, existent nombrós alumnat que volent ser escolaritzat en un centre públic valencià per a rebre l’ensenyament en la seua llengua no té plaça, tal com demostra la petició d’una família de Xirivella que ha sol·licitat al ministre d’Educació que sufrague les despeses que li ha ocasionat l’escolarització en valencià de la seua filla en un col·legi concertat, davant la manca d’oferta pública a la seua localitat, o el que està passant al Pare Català de València.

Donat que les disposicions legals citades amb anterioritat estableixen:

• El dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris.

• Que l’ensenyament en una o altra de les llengües no siga font de discriminació en l’exercici del dret a l’educació.

• El dret que l’alumnat reba ensenyament en castellà dins del marc de la programació educativa i en cas contrari el Ministeri d’Educació assumirà, les despeses efectives d’escolarització d’aquests alumnes en centres privats.

Considerant que, encara que la LOMQE no expresse explícitament l’obligació d’assumir les despeses d’escolarització en el cas invers, o siga, en el cas de que la família sol·licite ensenyament en valencià i no puga aconseguir plaça per la falta d’oferta al respecte, el no considerar-ho atemptaria contra la cooficialitat de les llengües i constituiria una discriminació que, entenem, està prohibida tant per la Constitució Espanyola com per l’Estatut d’Autonomia.

És per això que considerem que cada família valenciana que vullga matricular els seus fills i filles en valencià i no dispose de plaça podria esgrimir el dret a que se li proporcionara una plaça en un centre que dispose d’oferta i que les despeses suplementàries haurien de ser assumides integrament pel ministeri en els mateixos termes que consten a la disposició addicional trenta-vuitena de la LOMQE.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *