“Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el poder, son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto.” Benito Pérez Galdós, 1912.
La presència i declaracions altisonants de destacats membres del PSOE i del PP ahir en la manifestació en defensa de les Columbretes o en contra de les prospeccions petrolíferes, em va omplir de sentiments diversos i diametralment oposats entre sí.
Per una part, tenia la satisfacció que tots els partits estiguérem oposant-nos públicament a un projecte que és un atemptat mediambiental de primer ordre, que afectarà la reserva del Parc Natural de les Columbretes, però que, a més, tindrà altres efectes econòmics com el d’afectar la pesca, fet pel qual les confraries de pescadors s’han mobilitzat per situar-se contra aquest projecte, o el de xocar de front contra un país que vol ser una destinació turística de primer ordre.
Per una altra part, em preguntava què estaven fent allí, tant el PSOE com el PP, participant en la manifestació; el PSOE perquè el projecte es va iniciar amb el govern de Zapatero, moment en el que el PP va esclatar amb tota la duresa possible en un discurs altament conservacionista (que no conservador) i el PP perquè aprofitant que li pot donar la culpa als socialistes, per allò de que no poden trencar un procediment que ja està en marxa, i amagant el seu propi interès perquè vaja endavant, no està fent absolutament res per aturar aquestes prospeccions.
No vull ni dec posar en dubte la sinceritat de les persones que assistien a la manifestació, ni del posicionament personal dels alcaldes presents en la mateixa, però el problema no és el que ells pensen sinó el que fan els seus partits i he trobat a faltar l’autocrítica necessària per a demostrar que no estan fent simplement una presa de postura necessària per no dir a la seua ciutadania (el seu electorat) que ells es sotmeten als criteris del partit encara que siguen contraris a la conveniència de la pròpia societat.
És per això que els hem d’exigir que vagen un poc més enllà, que no es prou que s’hagen comprat i estrenat una flamant caçadora tipus “manifestació” per a eixir en la foto; tant l’Alcalde de Castelló, el de Peníscola, o els càrrecs del PP que allí estaven, com també Colomer i els altres representant del PSOE presents, estan obligats a fer alguna cosa més que manifestar-se i posar-se darrera d’una pancarta (recorden quantes vegades ens han dit de manera maliciosa que Compromís som els de la pancarta?).
Demanem que expressen clarament què pensen fer quan els diguen, com ens temem que va a passar, que no es pot fer res. Van a deixar el partit o l’estratègia serà la de donar´se la culpa mútuament els uns als altres tal com ja ens tenen acostumats? Van a donar tota una sèrie d’explicacions que no aconseguiran canviar cap dels efectes nocius de les prospeccions petrolíferes? Va a explicar-nos els beneficis que ens portarà el possible xapapote?
Si tota la seua força està en prendre acords en els plenaris dels ajuntament o declaracions institucionals en les Corts, però no prendre la decisió en el Consell de Ministres del Gobierno de España, que és on està la decisió i la competència, haurem de recordar les paraules de Benito Pérez Galdós, escrites fa més de cent anys, i concloure que tot segueix igual.