Un esgotament que costa molt car i un canvi que s’albira [Mireia Mollà]

El govern de la Generalitat està en caiguda lliure, paralitzat per la incapacitat política dels seus components i el setge judicial al que estan sotmesos molts dels dirigents del partit que li dóna suport i enfonsat en una situació econòmica de ruïna total com resultat de tants anys de malbaratar els recursos públics i de sotmetiment a un sistema de finançament discriminatori.

Cal afegir aquestes darreres setmanes el despropòsit del tancament de RTVV en una mostra de prepotència caduca que ha provocat una tremenda contestació social i una generalització del descrèdit del president Fabra i el seu grup de govern davant la ciutadania valenciana.

En aquest escenari, el debat sobre el projecte de pressupostos de la Generalitat per 2014 no està fent més que evidenciar la manca de projecte de futur del govern valencià i el seu entestament en l’intent fallit d’enganyar tothom amb unes xifres que, any rere any, es demostren absolutament inventades.

Comptem amb un deute acumulat de vora 30.000 milions d’euros –quasi el doble del total del pressupost–, producte de terres mítiques, ciutats de tantes coses, aeroports sense avions i frau generalitzant en molts dels àmbits de gestió com EMARSA, RTVV, Solidaritat, Fitur, visita del Papa, Fórmula 1, etcètera. També per haver acceptat submisament un sistema de finançament que, com ha demostrat de manera inqüestionable l’informe dels experts nomenats per les Corts, representa un dèficit molt important cada any. Davant això, el govern del PP no dóna més alternatives que insistir en les retallades de drets a la població, castigant cada vegada més a les classes mitjanes i populars provocant un empobriment que bloqueja el consum i l’activitat econòmica i continua enfonsant les perspectives de futur.

El grup parlamentari de Compromís ha fet una esmena a la totalitat evidenciant aquesta situació i la incapacitat del projecte pressupostari presentat pel govern Fabra de donar resposta als centenars de milers de valencians i valencianes que no tenen treball, a les persones que veuen disminuir la seua qualitat de vida cada dia, als llauradors, comerciants, empresaris, estudiants i investigadors, entre altres col·lectius, que no troben cap incentiu en l’acció pública per tirar endavant. A més, hem presentat moltes esmenes parcials on es posen de manifest aquestes mancances en temes concrets.

Però el debat ja no està a les Corts. El partit del govern ja no defensa ni les seues pròpies esmenes, sense arguments i sense perspectiva només tracten que l’aprovació dels pressupostos, amb la seua majoria absoluta caducada i imputada, passe els més desapercebuda possible i deixe els comptes de la Generalitat tan oberts com siga possible per anar fent i desfent a conveniència.

El debat és el de la preparació del canvi i és el debat que hem de fer la societat valenciana per trobar els impulsos i els mecanismes per redreçar, en un futur més pròxim que llunyà, tanta malifeta. El de les complicitats que hem de teixir per configurar una majoria política i una gran majoria social per trobar l’empenta suficient per fer front a les grans dificultats que aquest període nefast ens va a deixar.

I en Compromís ja estem ficats a la feina i veient que cada dia més gent està disposada a donar viabilitat a aquest canvi cap un model d’eficiència, solidaritat i sostenibilitat que incorpore totes les energies i situe el benestar de les persones en el centre de les prioritats.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *