La majoria absoluta del PP en la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes ha impedit que s’aprovara la proposició no de llei defensada per la diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà per protegir les casetes de volta del Maestrat.

S’hi demanava que s’instara el Consell a iniciar els tràmits per demanar la inclusió de les casetes de volta amb caràcter genèric com a Béns Immobles de Rellevància Local, inclosos amb aquest caràcter en els Catàlegs de Béns i Espais Protegits, per a garantir-ne la protecció com a patrimoni cultural valencià perquè siguen preservats i coneguts.

El PP havia presentat una esmena al text que evitava qualsevol protecció genèrica i es limitava que cada ajuntament en el catàleg de béns immobles, ho proposara però sols en casos específics i puntuals i ho deixa tot en mans de les corporacions.

En la defensa de la PNL, Mollà ha recordat que l’administració autonòmica sí que pot dotar de manera genèrica com a BRL tota aquesta arquitectura, com gaudeixen per exemple les tradicionals barraques de l’Horta de València.

“Les casetes de volta són una genuïna construcció típicament valenciana que generalment trobem en les terres de la comarca del Baix Maestrat, però també se’n coneixen exemples en diverses comarques valencianes, casetes que formen part del patrimoni cultural i del paisatge d’aquestes terres i, com a tal, reuneixen les condicions per a ser declarades Béns de Rellevància Local”, ha explicat la diputada.

La negativa del PP, fa que ara la protecció i pervivència d’aquesta arquitectura única i genuïna, estiga en mans de la voluntarietat dels ajuntaments.

Les casetes de volta eren habitatges agrícoles temporeres i disperses del secà litoral, construïts amb murs de pedra i cobertes amb volta paredada, de doble rosca de rajola i de distribució localitzada principalment en la zona costanera del Baix Maestrat.

Són les denominades en la zona com a casetes de camp o casetes temporeres amb coberta de ‘volta’, d’heretats, allunyades dels pobles, lligades al cultiu del secà arbori, que servien d’alberg temporal, utilitzades periòdicament per a les tasques de labor i estacionalment en la recol·lecció de la garrofa o l’oliva. Arquitectura temporera, que és refugi del llaurador i la seua família, del seu animal de treball, així com el lloc de magatzem de la producció agrícola i de les ferramentes de llaurar.