Ja ha passat el debat de política general, que arriba tard i malament. Dels últims de tot l’estat. No hi ha ganes per solucionar o tractar els problemes del poble valencià. El debat va tindre el resultat que esperàvem: Les receptes del PP per a la crisi no funcionen. Ho vam veure en els gràfics i ho endevinem en els discursos dels membres del Consell: estem pitjor que fa un any, no hi ha idees per a impulsar l’economia, la política continua a la deriva i les agressions polítiques al poble s’han convertit en una constant.
Eixes agressions que s’exerceix mitjançant de la mentida, del saqueig, de l’espoli de drets i serveis públics, i que ataquen cada vegada amb més insistència i virulència al poble valencià, és la forma de fer política del Consell. És una violència que vol amagar l’austericidi que s’imposa des l’Europa liderada per Merkel i la Troica. D’ahí que el Consell diga estalvi en lloc de retallades; que faça externalitzacions en lloc de privatització; que parle de reducció i racionalització quan el que s’amaga darrere es un saqueig. Tot això es el Màrqueting de les reformes que inventa paraules noves per no parlar amb propietat i amagar el que sí és real: l’acomiadament d’interins, el Decret Vela, la pujada de taxes o de la llum, l’eliminació de beques…
I no és motiu d’alegria per al valencianisme polític responsable. No ens alegra veure que estem davant un govern “sense”; sense idees, sense líder, sense receptes per a eixir de la crisi. I això no és el pitjor, és un govern pusil·lànime, submís, que s’agenolla, que es deixa menysprear i que va a la deriva.
La realitat ens ho diu cridant: anem de mal en pitjor. De la Terra Mítica/Levante Feliz de Zaplana a la “València en el mapa” de Camps a les polítiques de l’austericidi de Fabra. No és que quasi no tenim hospitals públics ni escoles, ni treball; és que hem perdut sobirania política, la confiança i la dignitat per culpa de 18 anys de govern impopular.
El poble valencià està cansat dels grans esdeveniments, les obres megalòmanes de polítics amb aires de grandesa i del “aeropuerto del abuelo”. Els valencians volem recuperar la dignitat, el rigor, eixa humilitat que ens honra i que encara estem a temps de recuperar mitjançant la regeneració democràtica que només el vertader valencianisme polític defensa, predica i practica allà on governa.
El debat, les nostres propostes, les nostres idees, donen per a més, però no ho allargaré. Millor, anirem tractant tot això en següents entrades.