Compromís proposa una protecció genèrica per a evitar-ne desaparició i potenciar-la com a element turístic.
En molts municipis d’interior hi ha un impressionant legat arquitectònic, amb tot un ventall de construccions que van des de ribes, casetes de pastor (d’aixopluc), corrals, neveres, sènies, i un llarg etcètera d’exemples. Compromís proposa una protecció genèrica i ampla de l’anomenada arquitectura de pedra en sec.
El coportaveu de Compromís a les comarques del nord, Carles Mulet, ha avançat que la coalició està treballant en una proposta que es traslladarà a les Corts Valencianes en el reinici de període de sessions, que proposarà una protecció genèrica i ampla de l’anomenada arquitectura de pedra en sec, bé comú a les zones més interiors de les comarques del nord.
El portaveu ecosocialista ha remarcat que, tot i ser un fenomen cultural amb elements propis característics únics i tindre un gran valor etnològic, històric, paisatgístic, arquitectònic, no compta amb cap figura de protecció genèrica, i són sols alguns ajuntaments depenent de la seua capacitat econòmica o voluntat política els que cataloguen com a Béns Immobles d’Etnologia, alguns casos aïllats com a Béns de rellevància local, però en la immensa majoria absolutament res.
Mulet ha recordat que en molts municipis d’interior hi ha un impressionant legat arquitectònic, amb tot un ventall de construccions que van des de ribes, casetes de pastor (d’aixopluc), corrals, neveres, sènies, i un llarg etcètera d’exemples, on alguns estudiosos afirmen que sols al nord i interior de les comarques del nord hi haurien entre 15.000 i 20.000 casetes de pedra en sec, i en pobles com Tírig, Vilafranca, Ares, Benafigos n’hi hauria censades unes 1.000 en cada un d’ells, i unes 710 a Vistabella.
Per al portaveu ecosocialista “ara cal un impuls des de l’administració autonòmica per dotar a aquesta d’una protecció genèrica, i evitar la seua desaparició, i emular el que els ajuntaments més capdavanters ja han fet; establir línies d’ajut per catalogar tots aquests elements, i potenciar-los com a element turístic de primera magnitud, ajudar els ajuntaments a crear llocs d’ocupació per restaurar i rehabilitar els elements més valuosos (escoles tallers, beques, ofertes del Servef, etc.), ja que és una inversió que reverteix directament en la potencialitat de l’oferta turística dels municipis; més enllà de les grans joies arquitectòniques urbanes, religioses, està aquesta arquitectura agrícola, de centenars d’anys, que ha perdurat generació rere generació, i que ara que ha perdut la seua funció original amb la desaparició de la gran activitat ramadera, pot estar condemnada a arruïnar-se i perdre’s.
Per això, des de Compromís es presentarà en breu un proposta concreta en aquest sentit; no sols per protegir-la i fer que perdure, sinó també per incloure-la com a reclam per al turisme d’interior i ajudar a reviscolar aquesta zona, ja que “hi ha construccions realment grandioses, espectaculars i d’un enginy realment sorprenent, és una llàstima no donar-lo a conèixer”.