Per al coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, “el conseller evita explicar els detalls d’aquestes vergonyoses contractacions digitals i es limita a insinuar que són legals en base que estan informades per la Intervenció General, que es basa sols en vore si els números quadren, i no entra al fons de l’assumpte, i èticament, això no te cap defensa; Aerocas va ser un xiringuito indecent on tots van fer negocis; el cosí polític d’Alberto Fabra llogant caríssim un àtic com seu de l’empresa pública, o els familiars del PP contractats digitalment per cobrar de l’empresa, i es nota la poca preparació quan han dut a Aerocas al fracàs i la ruïna”.
La diputada Mònica Oltra venia demanant en reiterades ocasions saber quin procés selectiu o quines proves d’accés s’havia seguit per contractar a cadascun del personal que configurava tota la plantilla de l’empresa pública Aerocas i quina titulació acadèmica i experiència laboral es va tindre en compte en cada cas per fer efectiva aquesta contractació, en especial, pels casos més escandalosos, els de Patricia Llopis Pardo, filla de l’exsenadora i ex diputada al Congrés pel PP, Carmen Pardo, i de Rafael Llopis, l’enginyer que des del principi ha estat contractat per fer els treballs d’enginyeria de l’aeroport, o d’Alejandro Borras, regidor del PP de Nules i fill de l’ex delegat del Consell a Castelló, Ximo Borràs (Llopis Pardo és ara directora d’Aerocas després del cessament de Garcia Salas).
Després de múltiples respostes contradictòries i errònies per part del Consell, per fi explica el Conseller d’Economia, Máximo Buch, com es va contractar a aquestes persones, i remet a l’informe d’auditoria de compliment de la legalitat corresponent a l’exercici 2006 emès per la Intervenció General de la GV.
En eixe informe, queda clar que les contractacions van ser efectuades prèvia aprovació per part del Consell d’Administració, Consell d’Administració completament polític i no tècnic, presidit per Carlos Fabra i amb persones de la capacitat del vicepresident de la Diputació Francisco Martínez, “de conformitat amb els principis de publicitat i concurrència de mèrits”, però no es dóna compte de quina publicitat i mèrits es va donar al procés. Ni com puntuava el mèrit de ser familiar del PP; no hi consta cap puntuació, prova selectiva, no es dóna compte de les persones presentades al procés… tot sona a nomenament digital i partidista”.
La plantilla va començar a crear-se en 2004 amb un director, un administratiu i un auxiliar. En 2006 es va ampliar a un responsable d’àrea econòmic financera, 1 enginyer aeronàutic, un responsable d’àrea jurídica, i un ordenança que va estar fins juny de 2010, en el qual va estar substituït per un auxiliar administratiu.
A pesar de tindre en nòmina a un enginyer aeronàutic, es contractava aquest servei externament, a l’igual que de poc servien els responsables econòmics i jurídics, ja que les consultories caríssimes es continuaven signant. Aquestes set persones cobraven en total 369.000 euros de diners públics a l’any.