De marginacions, subordinacions i altres finançaments [Enric Morera]

Uns dies després del debat vaig tindre una conversa amb un votant indecís (confés) sobre economia: l’estafa de les pensions, de la tirania dels bancs i la devaluació social a la qual ens han llançat, de la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies i les empreses… en definitiva, de com ens ultratgen des de Madrid i des de l’Europa insolidària que Merkel està construint.

Com era d’esperar, vam acabar discutint sobre el finançament i li vaig dir el mateix que a Fabra en el debat de Política General: nosaltres no ens devem a ningú a Madrid i, per tant, les nostres demandes són fermes i les nostres propostes les portaríem fins a l’última conseqüència si fóra necessari. En qüestió de finançament hem estat sempre marginats i, per si no fóra suficient, hem tingut uns pèssims gestors que han instaurat l’amiguisme i el clientelisme en l’administració. I tot açò té un cost que segons els nostres càlculs són 2.900 milions d’euros de recursos públics que s’han malgastat.

I davant açò, què?

Davant açò auditoria dels comptes de la Generalitat Valenciana. Ni més ni menys: vegem que és el que realment hem de pagar. Diguem NO pagar a cegues, els actes de fe ja ens han costat prou diners.

El tracte vexatori al que els nostres polítics ens han exposat a Madrid és una descaradura que a hores d’ara ja frega la humiliació. L’informe de la comissió d’experts presentat el 16 de setembre sobre el finançament posa en relleu la marginació a la qual hem sigut sotmesos, manara el PSOE o el PP.

Eixe desgast ja ha calat entre els valencians i són molts els que ara no volen agenollar-se més a Madrid i volen -volem- que se’ns escolte i Compromís, la única força genuïnament valenciana, és qui vol defensar eixos interessos, siga a Madrid o a Europa, perquè tenim la fermesa, el rigor i l’abast suficient per a liderar eixes propostes.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *