(Fran Ferri – publicat a La Veu PV el 9 octubre 2015)
Segurament estareu d’acord en que este 9 d’Octubre és diferent. Per a molts valencians i valencianes, este és el primer 9 d’Octubre que recordem amb un govern que té com a prioritat el nostre benestar, la protecció dels més vulnerables, i la decència en la vida pública.
Queden arrere les dècades perdudes, en les quals una gran majoria de la societat valenciana s’ha empobrit mentre uns pocs s’omplien les butxaques a colp de “pelotazos” i corrupteles.
Eixe model de saqueig i depredació del territori va ser dut a terme pels mateixos que eren incapaços de defensar davant el govern central els interessos dels valencians i valencianes. Una combinació letal per a la nostra qualitat de vida. Ens hem empobrit, i patim la llosa d’un finançament injust i unes inversions insuficients.
Esta setmana hem assolit un consens històric a Les Corts per exigir un nou sistema de finançament, el reconeixement del deute històric i la compensació per la baixa inversió. És positiu que cada vegada sumem més sectors, més persones i més forces a esta reivindicació. Ho és. I és positiu tornar a posar sobre la taula les nostres raons.
Però potser el problema no està en el que diem des del País Valencià. El problema, potser no és que reivindiquem de forma més contundent o moderada, ni tan sols que ho fem des del consens total o la discrepància.
Potser el problema no està en la nostra reivindicació sinó en qui hauria d’escoltar-la.
El problema, potser és que a Madrid, als despatxos dels que manen, el nostre problema no l’importa a ningú. El problema, potser és que als ulls dels poderosos, els valencians i valencianes som invisibles.
Si el govern elegit democràticament a les urnes no té els recursos suficients per a complir el mandat ciutadà, de quina democràcia estem parlant?
Estem oberts al diàleg, però no estem disposats a ser insultats amb la indiferència contínua i permanent. El govern central ha d’entendre que si no s’obri immediatament una negociació, no ens quedarem de braços creuats.
El temps s’acaba perquè el nostre poble s’ha cansat de pagar i callar. Este 9 d’Octubre diguem ben clar: PROU!