Ahir vaig pujar el Benicadell junt a Joan Baldoví i amb companys i companyes de Compromís de la Vall d’Albaida i d’altres racons del país. Es tractava del 19é Aplec del Benicadell, quan novament, en els prolegòmens del 9 d’octubre, es puja una gran senyera al cim de la muntanya per a celebrar que som un país amb història, però sobretot, amb futur.
Enguany, però, amb una novetat. En lloc de pujar la senyera entre quatre o cinc voluntaris amb una pesada motxilla, com es feia normalment, es va decidir pujar-la desenrotllada, com una corda que dúiem de forma col·lectiva. I l’escena de totes i tots pujant amb la senyera em va fer pensar en que és una bona metàfora del canvi que suposa Compromís en la forma de fer política i en el que vol dir que som una Cooperativa Política i no un partit a l’ús.
En primer lloc perquè a Compromís tots i totes compartim una bandera, no de colors sinó de valors. Valors com el valencianisme pel nostre país, l’esquerra per la igualtat i la justícia social, l’ecologisme per la sostenibilitat, i la radicalitat democràtica per la regeneració política.
En segon lloc perquè esta bandera de valors, tal i com va passar amb la bandera de tela, no la poden pujar quatre o cinc persones. Poques mans per a una tasca tan important i un paper amb tanta responsabilitat. Ha de ser una feina compartida entre tots i totes els qui conformem Compromís.
Segurament en el camí ens trobarem amb algunes dificultats. Alguna costera més pronunciada. Potser fins i tot algun moment de mal oratge. Però mentres tinguem clar quins valors representem, mentres continuem portant estos valors de forma compartida, des dels diputats i diputades fins el militant o la simpatitzant de base, no tinc cap dubte que arribarem al cim, que aconseguirem el canvi de fons i de formes que representa Compromís.