Mònica Àlvaro porta a les Corts i al Senat una proposta per reclamar al Govern els milions per teleassistència que el PP va eliminar a 39.987 majors i dependents
Mulet defensarà al Senat la iniciativa i anuncia “un canvi en desembre per poder tornar a fer polítiques socials”
En novembre del 2102 els ajuntaments de tot l’Estat espanyol se n’adonaren per la premsa que el Ministeri d’Afers Socials havia suprimit la partida dels pressupostos 2103 dedicada a sufragar despeses de la teleassistència via l’IMSERSO.
Aquesta partida de 4.570.795,27 euros per al País Valencià, era el 65% del cost total de la teleassistència que abastia a vora 39.987 valencians i valencianes i fomentava l’autonomia personal de les persones majors i de grans dependents.
Mitjançant el servei de teleassistència, i amb tan sols prémer un botó, la persona usuaria davant de qualsevol incidència en la seua salut (caiguda, dolor, etc) contactava amb un centre d’atenció mèdica i en cas de necessitat el servei d’urgències es presentava en casa de l’usuari. Econòmicament la despesa de 114 euros anuals per usuari suposava un estalvi considerable ja que evitava costos en residències i/o centres de día, augmentant així també la permanença de les persones majors a les seues llars.
Quan es va suprimir el servei, al 2013, la Diputació de València va assumir-ne el cost totalment per tal de no deixar als pobles sense un servei tan bàsic i necessari, així ho feu també durant un any la Diputació d’Alacant mentre que a Castelló optaren per no continuar amb el servei tot i l’expedient i la queixa oberta del Síndic de Greuges, que reclamava la permanència i estabilitat del servei a tot el terriotori valencià.
Hui la diputada i portaveu adjunta a les Corts per Compromís, Mònica Alvaro, ha presentat una proposta no de llei davant del Parlament valencià perquè “el Consell inste al govern central a restablir la partida per a la teleassistència, atés que el nombre de persones que precisen d’aquest servei és molt alt i en augment”. També ha remarcat la diputada de Compromís que “es tracta d’un servei que s’inclou en el catàleg de serveis de la Llei de Dependència i la seua importància és vital per al compliment d’aquesta llei”. Alvaro també ha recordat que “en municipis com Vila-real o Betxí, el servei es va continuar prestant sense cap recolçament de la Diputació de Castelló”.
A més a més, el senador territorial per Compromís, Carles Multe, també ha manifestat en la presentació d’aquesta PNL en roda de premsa que “no dubta de la voluntat del Parlament valencià a l’hora d’aprovar aquesta proposta, però que sí vigilarà que arribe a bon port al Senat i que es tracta d’un assumpte de vital importància per als vora 40.000 valencians i valencianes que necessiten d’aquest servei”. Per la qual cosa, Mulet s’ha compromés a dur el tema al Senat per cercar una solució al desempar que a hores d’ara afecta a molts dels nostres majors i dependents.
Per la seua banda, el senador de Compromís Carles Mulet ha explicat que totes les iniciatives com aquesta que s’aprovaran ara a les Corts Valencianes, on es tinga que remetre l’acord al Govern Central, hauran de passar pel Congrés i posteriorment pel Senat, on de moment la majoria absoluta del PP ha estat la que ha ocasionat el desmantellament de les polítiques socials i que a hores d’ara s’haja de batallar des dels parlaments autonòmics en recuperar drets, “esperem que en breu hi haja un canvi en el Govern Central, i que siga més fàcil legislar en matèria social, però siga quin siga el resultat en desembre, el nostre compromís en dur endavant tot alló que aprove el parlament valencià continua intacte”. El PP no sols ha retallat per tots els costat en matèria social, sinó que a més ha censurat la informació disponible, on per exemple des de 2012 no s’actualitzen les dades del ” Sistema Estatal de Información de Servicios Sociales ” on es podien veure les dades dels efectes de la política del PP en serveis socails, renda mínima d’inserció, places de residents, víctimes de violència de gènere”.