Estupefacta em vaig quedar en veure eixir la Volta Ciclista des de Vila-real, justament des d’una plaça que abans portava un digne nom en valencià i on s’ubicava un pavelló esportiu que honrava un il·lustre ciclista de la vila. Ara, a banda que el nom de la plaça ja no utilitza la llengua materna, encara és més greu denotar que el Pavelló Campió Llorens roman amb incertesa a l’espera d’una restitució que des d’Alcaldia-Presidència no acaben d’aclarir després de gairebé un any del seu enderrocament.
Al desencert de no saber posar en valor un gran esportista que va portar el nom de Vila-real molt lluny pedalejant amb una antiga bicicleta, s’uneixen algunes notícies estranyes. Segons la Diputació, «la Volta a Espanya atraurà tres mil persones a Castelló, que deixaran un impacte econòmic de tres milions d’euros». I la veritat, dies després encara vaig buscant com eixos suposats tres milions d’euros han canviat l’economia de la província, i de veres que no note el canvi.
El que sí que he vist, el que sí que agraïsc, òbviament, són les imatges de les nostres comarques que l’etapa ens ha regalat i de les que han pogut gaudir tot Espanya, deixant el nom dels nostres municipis ben alt i donant enveja a aquells que ens diuen que som la platja de Madrid, perquè hem demostrat que som més que això: som muntanya, som serra, som ciutats i som poble.
Però la imatge de la Volta per al meu record és també la d’uns jóvens que han sigut més hàbils que cap altre polític de la contornada. Aficionats que posaren davant dels mitjans, amb una senyera, visualitzant un fet: «AP-7 gratis». Una escassa grafia, una lúdica posada en escena, però una reclamació històrica que el poble valencià mereix, i que aprofitant la Volta, que mostra la dificultat de les nostres carreteres, és un crit reivindicatiu pels qui patim una autopista de peatge que ens parteix el País i la butxaca.
[Article publicat originalment a Mediterráneo]