La diputada de Compromís en les Corts, Cristina Rodríguez, ha presentat una proposició no de llei (pnll) per instar al Consell a establir una moratòria de les activitats per a la utilització confinada i alliberament voluntari d’organismes modificats genèticament, coneguts com a organismes transgènics, en l’agricultura, l’alimentació i el medi ambient.
Segons Rodríguez, “els transgènics són entitats biològiques amb una composició genètica alterada mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Amb la pretensió de garantir la producció i abast d’aliments a tot el món, algunes agroindustries justifiquen la investigació i la utilització dels transgènics en la producció d’aliments. Però la realitat és que no han demostrat ser més productius, i nombroses investigacions posen de manifest els riscos mediambientals i per a la salut humana, a més d’efectes socioeconòmics negatius que deriven de la seua utilització”.
“Al País Valencià l’única normativa sobre transgènics és el Decret 69/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual es crea el Comitè Valencià de Control d’Organismes Modificats Genèticament. No obstant això, dins del territori valencià cal destacar l’escassa implantació i irregular evolució de cultius transgènics. Així, en 2015, la superfície cultivada amb transgènics va ser de 256 hectàrees, que suposen el 0,24% de la superfície total de varietats transgèniques cultivades a l’Estat espanyol, segons dades del Ministeri d’Agricultura”, ha explicat.
D’altra banda, “els cultius transgènics comercials autoritzats actualment a l’Estat espanyol i al País Valencià es refereixen tots a dacsa amb la modificació genètica MON810, i són varietats productores de toxines Bt d’acció contra lepidòpters. Les probabilitats que apareguen resistències de les plagues augmenten considerablement amb aquesta tècnica de transgènia. Una revisió realitzada sobre dades arreplegades en 2010 posa de manifest que almenys cinc de les tretze plagues amb cultius transgènics Bt s’han fet resistents a la toxina insecticida”.
“Al País Valencià hi ha 30 varietats tradicionals de dacsa amenaçades pels cultius transgènics. En aquest sentit, les varietats de dacsa cultivades tradicionalment haurien de ser protegides pel seu valor afegit d’adaptació i resistència al medi, pel seu valor cultural, per les seues propietats organolèptiques particulars, per ser auto-reproduïbles i per no estar subjectes a drets de propietat industrial. I en la mesura que les varietats tradicionals queden contaminades per gens de producció d’insecticida, o si arribaren a ser autoritzats, per gens de tolerància a herbicides, es perdrà el patrimoni genètic que la nostra societat ha heretat de les comunitats camperoles i que és clau per a la sostenibilitat de l’agricultura i l’alimentació”.
“Però cal destacar que la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, està apostant per un nou model de producció agrària sostenible com és l’agricultura ecològica. Amb l’elaboració del Primer Pla Valencià de Producció Ecològica (2016), el Consell deixa clara la seua intenció d’iniciar el trànsit cap a un nou model de producció agrícola. Trobem que el model ecològic de l’agricultura és una tendència que s’està produint tant a nivell estatal com a mundial en haver constatat els greus perjudicis de l’actual model pel que fa a la salut pública i la contaminació ambiental, així com en la sostenibilitat dels propis agrosistemes”, ha conclòs la diputada Cristina Rodríguez.