(Fran Ferri) Durant les passades legislatures, davant qualsevol escàndol de corrupció, des del poder s’esgrimia la mateixa explicació per defensar la innocència dels corruptes “Tot ha sigut auditat”. I no mentien. En tots els escàndols de corrupció vinculats a la gestió de diners públics intervenien en algun moment o altre organismes de control, interns o externs, que tenien l’encàrrec de garantir una despesa pública vinculada a l’interès general, a la legalitat, i a l’eficiència.
Evidentment, per diferents motius, este control no va funcionar. Per això els casos de Blasco, Púnica, Gürtel, no van ser detectats i denunciats pels organismes de control extern, com ara la Sindicatura de Comptes a nivell valencià o el Tribunal de Cuentas a nivell estatal. Els escàndols que ens han sacsejat en els últims anys mai han estat detectats en primera instància, per una fiscalització usual d‘una entitat de control extern. Sempre han estat producte de denúncies de tercers davant de la justícia que s’ha vist abocada a actuar.
La gran corrupció sistèmica que hem patit ha portat en alguns casos a canvis de govern. A banda de l’evident obligació d’una actuació honesta dels nous governants, les noves majories han de complir un mandat clar: establir els controls i els mecanismes que garantisquen que, ara i en el futur, els diners públics es destinen sempre a finalitats d’interés general, i no a l’enriquiment particular de forma il·legal.
Per a arribar a eixe objectiu cal repensar els organismes de control, com ara la Sindicatura de Comptes. Allò que no ha funcionat per a evitar els casos de corrupció en el passat, hauria de ser revisat i modificat per a que esdevinga un veritable escut contra el malbaratament i la corrupció.
Una de les propostes que hem plantejat des de Compromís és introduir la presència ciutadana en este tipus d’òrgans per evitar que els partits majoritaris traslladen les seues majories al propi òrgan. En altres paraules, que el controlat no trie el controlador.
Però cal anar més enllà i canviar l’enfocament del treball d’auditoria. La Sindicatura de Comptes ha proposat crear un departament encarregat de l’anàlisi de grans masses de dades informàtiques o ítems conservats als grans ordinadors de la Generalitat. Pensem que no és la solució al problema.
El problema és que els tractaments informàtics de grans masses de dades, totes generades pels mateixos sistemes, difícilment oferiran una identificació del malversador o corrupte. La comptabilitat, asèptica, quadra i està conciliada.
I tornarem a escoltar el mateix: “Tot ha sigut auditat”. La fredor dels números no ens ajuda a lluitar contra la corrupció.
L’objectiu no pot ser buscar augmentar la quantitat de dades analitzades de forma superficial, sinó millorar la qualitat i profunditat del control. I per a això cal valentia, claredat i independència absoluta.
Cal comptar amb professionals independents per treballar els papers, fer transparents i assequibles els expedients, cal aplicar el sentit comú i permetre una auditoria a fons. Més enllà de la superficialitat del Big Data, busquem en la lletra menuda els possibles escàndols, avancem-nos als corruptes del demà i protegim la nostra democràcia.