Alguna vegada m’han preguntat com fem valencianisme a les Corts. És normal, no debades l’entrada de Compromís a les Corts ha suposat que, per primera vegada en la història democràtica del País Valencià, el valencianisme polític compte amb un grup parlamentari propi i amb unes perspectives de creixement i d’influència importants.
Aleshores, ¿com fem valencianisme a les Corts?
Potser algú es pensa que, sent l’únic grup que té com a llengua vehicular el valencià, ja fem valencianisme. Altres pensaran que quan proposem augmentar el nostre autogovern o la nostra autonomia financera, fem valencianisme.
Evidentment tot això és fer valencianisme. Utilitzar la nostra llengua, reclamar una autonomia plena per a governar-nos o proposar un Concert Econòmic com a model de relació financera entre l’Estat i el País Valencià, són elements necessaris i imprescindibles d’un grup amb la ideologia de Compromís.
Però, personalment, crec que el valencianisme polític que podem fer des de Compromís ha d’anar molt més enllà d’aquestes qüestions.
Com a valencianistes hem de demostrar que sabem on volem portar este país en les pròximes dècades.
Hem de demostrar que sabem quin model productiu volem. Que coneixem la forma per a basar la nostra economia en la innovació, i fer aquesta aposta compatible amb el nostre teixit de mitjanes i petites empreses i amb la sostenibilitat. Que sabem com guanyar competitivitat sense caure en la devaluació social i en la pèrdua de drets i de poder adquisitiu de treballadors i treballadores. Que aplicarem fórmules per a compatibilitzar l’obertura al món i la protecció enfront de la competició basada en la violació dels drets laborals que ofereixen potències com la Xina.
Hem de demostrar que, com a valencianistes, tenim clares les nostres prioritats: el benestar del nostre poble i la igualtat d’oportunitats de totes les persones. Que no balafiarem amb ocurrències els diners que genere un model econòmic sostenible i un sistema de finançament just, sinó que establirem les bases per a un Estat del Benestar avançat, i una forta aposta per l’educació, el coneixement, la recerca i la cultura. Totes eixes coses que en les últimes dècades han quedat arraconades mentre el bipartidisme del PP i PSOE aplaudien la febra dels grans esdeveniments i uns pocs s’omplien les butxaques (i els sobres).
Hem de demostrar, a més, que no farem açò aïllats i tancats en un despatx discutint fórmules del passat, sinó oferint una plataforma política oberta i participativa a tots els valencians que vulguen treballar per un canvi de veritat. Una plataforma que servisca per a atraure el talent que necessitem per a plantejar el projecte que necessita el País Valencià. Hem de demostrar que el valencianisme és sinònim de renovació, de proximitat, de transparència, de participació i de regeneració democràtica. Que el valencianisme és fruit del compromís cívic de persones que entenem la participació a les institucions com una dedicació temporal i com un servei a la societat.
En definitiva, fem valencianisme quan demostrem que els valencianistes tenim un projecte de país amb vocació majoritària, que representem una nova forma de fer política, i quan liderem un projecte de modernització del país. Un projecte que, en definitiva, ens permeta viure en un país més lliure i en una societat més justa sense oblidar que vivim en un món global i que ens pot tocar viure en qualsevol país del món.
Per tant, moltes coses per a demostrar i recursos i temps limitats. Això vol dir que hem de concentrar els nostres esforços a oferir un projecte d’esperança i trellat per al nostre país.
Vivim envoltats d’ineptes que viuen dels nostres impostos, de joves que arrosseguen maletes plenes de frustracions pel camí de l’aeroport, de pensionistes que després d’una vida de feina es veuen en la misèria. Vivim un moment tan determinat per al nostre futur que no podem fallar. Com a valencianistes no tenim el dret de fracassar.
(Article publicat originalment en el web de la Fundació Nexe)