Per a adoctrinada, jo. És de veres. La meua mestra de valencià era una monja de Múrcia, no teníem natives angleses en les aules i el meu col·legi no es que segregara per sexes, és que en la meua classe no hi havia xiquets. I miren vostès com he eixit.
Sembla ser que he hagut de pecar molt en esta vida, perquè plenari rere plenari en les Corts valencianes em toca escoltar com des de Ciudadanos i des del PP ens diuen que en els centres escolars valencians s’adoctrina i pugnen les diputades d’estos partits a veure qui la diu més grossa. De res m’han valgut els “padre nuestros” que de cara al crucifix recitàvem cada matí si ara la meua penitència en vida és mossegar-me la llengua cada volta que escolte dir barbaritats als grups de l’oposició.
L’última -o millor dit, la d’esta setmana- és que cal assenyalar amb el dit els “mal professionals” que imparteixen classe en les aules, que es necessari perseguir el seu adoctrinament i sobretot impedir que venguen loteria de Nadal! Tal qual. I jo em mire dins del bolso tremolant perquè ningú descobrisca les paperetes de Nadal i del Niño que porte damunt per vendre i que me les donen com cada any al col·legi de la meua filla. Però, clar!, la que crida i crida des de la tribuna no és altra que la diputada del PP que va assegurar que no havia treballat mai per a CIEGSA –empresa pública de la Generalitat durant el govern del PP-, i que, als dos dies de declarar això, la premsa trauria el seu contracte “zombie” com a telefonista de CIEGSA. Es a dir, cobrava i no anava. Però això no és pecat, això no és delicte, sobre això no hi ha estigma; la deshonra és ensenyar a les aules que els valencians parlem valencià, com els mallorquins, catalans, els andorrans i, fins i tot, com ho fan a l’Alguer.
I li contesta la diputada de Ciudadanos, mostrant la foto d’una agenda escolar, que porta l’antic logo de quan el PP estava al govern de la Generalitat, on hi ha una foto en la qual es veu exactament això: que hi ha un territori que comparteix una llengua -la nostra- i que això per a la diputada del partit carabassa és l’”espiral catalanista en auge”. I jo, l’única espiral que veig en la foto, és la de l’agenda que tant molesta a la política de Ciudadanos, que encara no se n’ha adonat que eixa agenda la va fer l’anterior Consellera del Partit Popular.
I mentre ambdues bramen i diuen coses com que parlar valencià és ser -com a poc- de Compromís (ja m’agradaria a mi) reflexione que cap de les dues té fills ni filles. I em pregunte què haurien fet si, com a molts pares i mares, els haguera tocat portar els fulls de casa, perquè quan governava el PP va haver un temps en el que els instituts no tenien ni per a comprar fulls, ni per a fotocòpies i ni tan sols per a calefacció. I d’això no fa tant.
Senyories, ni vaig ser adoctrinada ni molt menys estic disposta a seguir escoltant com posen a els i les mestres en la picota i els acusen i els assenyalen amb el dit i s’atreveixen a dir-los “mal professionals” persones que són susceptibles d’haver cobrat sense anar a treballar. Des d’ací, demane trellat, demane confiança en els i les docents valencianes que fan la seua feina amb les eines que tenen. I demane, per favor, que vostès, que han anat a l’escola igual que jo, fiquen fre a este destarifo amb el qual alguns partits polítics volen fer-nos combregar.
[Article publicat originalment en l’edició impresa de Levante-EMV de 26 de desembre de 2017]