El diputat de Compromís diu que “sempre s’havia dit que ací es mantenia el sentit comú i el respecte a la ciència, però no oblidem que Alberto Fabra ve de Castelló”.
El diputat de Compromís per Castelló, Josep Maria Pañella, ha declarat que “m’agradaria saber, i escoltar, què pensen els alcaldes i regidors del PP de les comarques de Castelló sobre les declaracions secessionistes i contràries a l’AVL que llancen dia rere dia tant Alberto Fabra com Serafín Castellano. Sempre s’havia dit que a les comarques de Castelló predominava el sentit comú i el respecte a la ciència, però cal no oblidar que Fabra ve de Castelló. I que, per cert, ja posats, l’atacat i rebutjat president de l’AVL, Ramon Ferrer, és de Vila-real”.
Pañella ha assegurat que “voldria escoltar en públic el que molts d’ells et diuen en privat, quan admeten sense major problema la unitat de la llengua que parlem valencians i catalans, i quan et diuen que això són “embolics dels de València”. Seria curiós, perquè cal recordar que això és el mateix que deia Alberto Fabra, fa uns anys, quan era alcalde de Castelló, i ara és ell qui llança el crit al cel pel fet que l’AVL diga el mateix que ell i tot el PP castellonenc asseguraven llavors com la cosa més normal del món”.
El diputat de Compromís ha afirmat que “no és cert que “en política val tot”, i és immoral que uns càrrecs electes diguen una cosa en privat i la contrària en públic. Per això creiem que estem en condicions morals d’exigir als alcaldes i regidors del PP que durant tant de temps han assegurat que això de la unitat de la llengua “ho tenien clar”, i que els dictàmens de l’Acadèmia ficarien d’una vegada pau i concòrdia en un tema que mai no s’hauria d’haver polititzat, que expliquen ara públicament si han canviat el seu pensar, si de veritat creuen ara que el valencià i el català són dues llengües diferents i si estan ara en contra del dictamen sobre el tema que ha fet l’AVL en el seu Diccionari. I, sobretot, que ho diguen, si poden, sense enrogir, ni sense caure’ls la cara de vergonya. Que es deixen d’una vegada d’interferir en el treball dels filòlegs, i que es dediquen a resoldre de veritat els greus problemes econòmics i socials dels valencians, uns problemes que sovint han estat ells mateixos els que els han contribuït a crear”.