“La Gürtel que ens uneix i ens agermana” – Mònica Àlvaro

No hi ha res que haja unit més els polítics de diferents orígens i ideologia que la Gürtel. Res. De nord a sud, a tots els pobles teníem Gürtel. Quin no tenia un acte organitzat al seu poble per Orange market? Quin poble no tenia una obra adjudicada a PIAF amb sobrecostos importants? Si a Castelló teníem als Costa (als dos, recordem que el germà de “Ric” fou ministre amb Aznar), a Alacant tenien la “polla insaciable”, que –veges tu per on- amb una multa xicoteta se n’eixirà de “rositas”. I a València capital en tenien de tot! El que ja no tenen són regidors del PP a l’Ajuntament, que estan tots menys un imputats.

Qui també espera eixir-se’n d’aquesta sense pagar peatge és el Molt Honorable, Francisco Camps. No debades totes i tots sabem que parla de tu a tu amb el que hi ha allà dalt. Però -centrem-nos-, pot algú ser “molt honorable” i cobrar quasi 60.000€ a l’any més despatx, secretari i xofer pagat dels diners públics mentre està assenyalat com el responsable del finançament il·legal del seu partit? Segons el PP, sí. El PP d’ara. Els qui diuen que la corrupció és cosa del passat.

Això ens deia María José en el Ple de les Corts del 25 de gener, quan al PP no donaren suport a la iniciativa de Compromís per tirar a Camps del Consell Jurídic Consultiu. Segons Catalá, la nostra intenció no és altra que “la pròpia de persecucions franquistes semblants a la inquisició”. Literal. Queda registrat en el Diari de Sessions. Què li venia o què li anava a Catalá per a defensar Camps a contracor és digne d’analitzar. Al cap i a la fi, ella entrà com a Consellera de la mà de Juan Cotino, també acusat directament per Costa, i abans havia sigut Diputada a Madrid durant el mandat de Camps, així que imagine que tindrà moltes coses a agrair i -qui sap- també certa obligació davant del fet que Bonig no volia cremar-se en un discurs, com el de la defensa de Camps, impossible de sostenir per cap raonament mitjanament lògic; si no entrem en misèries humanes, òbviament.

Tot i això, durant tota la legislatura hem vist com aquest PP, que diu haver-se renovat, no talla amb la corrupció, més aviat el contrari: la justifica sempre que pot. En la Comissió d’Investigació de les adjudicacions de residències al grup Savia -el conegut com a “model Cotino”, mentre escoltàvem a Rus dir que “no se les puede dejar solos“, a Blasco assenyalant directament Cotino i cridant “han prostituido mi modelo“, a un Cabré admetent que “l’època que vaig ser Conseller va ser la pitjor de ma vida” o a la dona del Yonqui del Dinero acusant l’ex de “traficar con abuelitos“… I a tot això, per part del PP – de la Portaveu Adjunta María José Catalá, més concretament- només sentíem defenses numantines del saqueig del seu padrí polític.

Avui tots sabem que Enrique Ortiz ha confessat haver finançat il·legalment el Partit Popular, com ja ho va fer al seu dia a la Comissió de Savia. Sabem també que el nebot de Cotino -Vicente Cotino- ha cantat i ha deixat amb les vergonyes a l’aire el seu propi tio. I sabem que Costa apunta a Camps i a Juan Cotino directament com a màxims responsables d’allò que passava a València.
I a mi em ve al cap eixa conversa del nebodíssim, publicada en premsa (i reconeguda pels autors davant de mi!) que comença així: “estuve con mi tío y Paco (en referencia al entonces Presidente de la Generalitat, Francisco Camps) reunidos en casa de mi padre“… Poc després, la seua empresa, Savia, passaria de facturar d’11 a 40 milions d’euros sota el mandat de Cotino i Camps. I és que tots els camins, Savia, CIEGSA, Brugal, Fira… tots porten a la Gürtel, eixa Gürtel que agermana tants pobles en un saqueig sense precedents.

I acabem, amb el Camps del “amiguito del alma, te quiero un huevo, lo nuestro es muy bonito” al Ricardo Costa d’ara que fa un “ya no te ajunto y me chivo a la profe“. I el poble valencià indignat assisteix a la ressaca de la “fiesta que no se acaba nunca“. Del PP que hi ha ara, no volem que d’ací uns anys ens demanen perdó, no. Volem que ho facen ara, però sobretot que tornen tots els diners que ha saquejat durant tants anys. Perquè, ara per ara, i veient com continuen defensant allò indefensable, la millor garantia que no furten és que no tinguen diners a l’abast de la mà. Perquè de festes, confeti i tratges, senyories, el poble ja n’hem pagat massa. I no són quatre lladres, ni quatre pomes podrides, són més de 800 imputats, molts d’ells que ocupen càrrecs públics. Ja n’hi ha prou! Que tiren la traca i se’n vagen a casa!

[Article publicat originalment en l’edició impresa de Levante-EMV]

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *