“Desparasitar Fira València” – Teresa Garcia

Una institució centenària com Fira València, pionera a l’Estat espanyol, no mereix una Comissió d’Investigació a les Corts Valencianes per a la revisió de la seua gestió durant els governs del PP.

No la mereix per la seua projecció internacional, pel seu impacte en l’economia i el factor d’atracció d’acords comercials d’un ampli abast dels nostres sectors productius.

Però cal que tots els valencians i valencianes coneguem quina ha estat la gestió que ha realitzat el Partit Popular en els seus anys “de festa i bonança” per no tornar a repetir un model semblant i, a més, com a exercici de transparència, perquè veiem de quina manera les cúpules del Partit Popular se n’han aprofitat.

S’aprofitaven fins al punt que, el 2008, van organitzar un congrés “de gorra” i ara els tribunals els obliguen a pagar més de mig milió d’euros que va costar.

Una naturalesa jurídica ambigua, la de Fira València, amb pronunciaments que la consideren pública i d’altres que la consideren privada, juntament amb la necessitat d’una ampliació d’espai i de serveis, serien la base per fer aterrar sobre la mateixa la trama parasitària de la caixa B del PP que, a hores d’ara, està sent jutjada.

El govern més fort de Rita Barberà va forçar que aquesta ampliació es quedés a terra de la capital, amb la qual cosa va condicionar una urbanització i edificació, a major glòria de la senyora alcaldessa, com l’aeroport de l”abuelito’ a Castelló. En aquell moment es va evitar realitzar un debat seré d’allò que hagués estat més interessant pel que fa a ubicació i recinte firal, ja que el cost no era un problema: era l’època del ‘pelotasso’.

I pagava la Generalitat Valenciana, en qualsevol cas, perquè així ho van decidir els successius Consells dels senyors Zaplana, Olivas i Camps. Amb aquesta garantia, i sense desenvolupar els mecanismes de control entre la Generalitat i Fira, no calia esforçar-se a encertar amb el finançament, propiciat també per la conjuntura de l’època. Tampoc calia controlar la despesa quan va esclatar la crisi i els gestors de Fira (Català, Juste, Vargas, Calomarde) van decidir tirar endavant amb una política d’expansió i de major despesa. De nou una decisió política que va acabar fent més gran les retallades i l’ERO que va acabar amb la carrera professional d’homes i dones amb més de 20 anys d’experiència en la mateixa Fira. Víctimes també del mecanisme macròfit del PP.

I amb aquesta gestió emmarcada dins el model de grans esdeveniments i especulació, que gairebé ens porta a la ruïna, generant un deute de més de 1.000 milions d’euros que hem de pagar i que ens ha empobrit com a valencians i valencianes, el PP alimentava el seu “modus vivendi” a costa de l’erari públic, amb escandalosos despeses personals, amb congressos sense pagar i amb l’ombra de la sospita dels voltors de la Gürtel, que estan sent jutjats pel finançament a B al PP.

Per això, aïllar el PP de Fira ha estat la millor garantia per a la seua supervivència i recuperació.

[Article publicat originalment a ValenciaExtra.com]

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *