“Comarcalització amb participació” – Paco Garcia i Xavier Navarro

El grup parlamentari de Compromís a Les Corts va registrar, el passat 21 d’abril, la proposició de llei sobre delimitació territorial comarcal (PLDTC) de la nostra comunitat. Des d’aleshores s’ha encetat un debat molt interessant i enriquidor al voltant de la mateixa. D’este debat creiem que cal destacar dues coses. La primera és que els protagonistes del mateix han sigut gent que viu dia a dia la realitat dels nostres pobles, viles i ciutats. Han aportat opinions alguns representants de la ciutadania en els ajuntaments, membres d’associacions i d’entitats locals, d’instituts d’estudis comarcals, etc.; en resum, representants del món local, dels nostres pobles i viles i de gent que viu i treballa arrelada al territori. La segona cosa és que el debat que hem observat amb atenció estos dies en la premsa ha versat al voltant de la concreta proposta de divisió territorial que conté la llei i no del text de la llei. La conclusió que traiem de tot este debat és que la proposta que fem des de Compromís és convenient i ens reafirma en la idea que tenim que la comarcalització és necessària, però també que la concreta delimitació territorial cal elaborar-la amb molt de consens i tenint en compte totes les opinions.

Ni més ni menys que eixa era, i és, la nostra idea de partida: presentar un text legal i una proposta concreta de delimitació territorial de la Comunitat Valenciana, susceptible de ser millorada en tràmit parlamentari, per complir amb el manament estatutari. De l´experiència d’altres comunitats autònomes (CA) hem arribat a la conclusió que quasi totes, cadascuna des de les seues peculiaritats, han tingut la necessitat de dividir el seu territori en unitats diferents de les províncies. I això ha sigut així perquè la realitat de les CA no encaixa bé amb la preexistent divisió territorial en províncies. A Espanya es dóna la curiosa situació que fa que les CA, creades per la Constitució de 1978, coexisteixen amb una divisió del territori elaborada en 1833 amb què, obligatòriament, han de conviure. Per això, moltes autonomies, per tal de servir millor els seus respectius pobles, han optat per organitzar el seu territori de la millor manera que han pogut. Algunes amb una divisió territorial oficial, d’altres sense donar-li aquest caràcter. Però la divisió del territori d’una comunitat autònoma en unitats més reduïdes és una necessitat evident, i així ha estat entés per quasi totes les comunitats autònomes, cadascuna pels seus motius i amb solucions diferents, però sempre amb l’objectiu de millorar els serveis que oferixen els respectius governs i de millorar el resultat de la planificació de les polítiques públiques.

L’objectiu de la llei és normalitzar la comarcalització. Malgrat estar en l’Estatut d’Autonomia, les fòbies d’alguns i els temors d’altres han fet que siga una qüestió que s’ha postergat en el temps, i això ha tingut com a conseqüència que la planificació de les polítiques públiques amb projecció territorial i dels serveis públics de la Generalitat haja mancat de coherència, de racionalitat i d’eficiència. Perquè, en no haver una divisió territorial única, d’obligada observança, cada departament del govern n’utilitza la que més li convé. La divisió del territori en unitats, atenent criteris geogràfics, socials o econòmics reiterem que és necessària per tal que la Generalitat puga planificar de manera eficient i racional les seues polítiques públiques i perquè l’administració al seu servei puga executar-les eficaçment. Hi ha planificacions de polítiques públiques que obligatòriament han de contemplar tot el territori valencià com una unitat, que requereixen d’una visió de conjunt, com poden ser les grans obres d’infraestructures que travessen el territori de nord a sud. Però, de vegades, la planificació de les polítiques públiques requereix també de contemplar el territori des d’una perspectiva més apropada al terreny, és a dir, que cal tindre’l segmentat en unitats més reduïdes per ser més eficaços. Per exemple, quan s’ha de planejar la ubicació d’un hospital, un institut, un jutjat o una depuradora.

No es pot contemplar sempre el territori com una gran unitat per a totes les polítiques públiques. Això és ineficient. És com dirigir una empresa considerant-la sempre com un únic conjunt, sense tindre en compte els diferents departaments en què està dividida (vendes, publicitat, producció, etc.). És dramàtic que hàgem estat tants anys sense abordar este problema per les obsessions d’alguns, perquè el perjudicat, al cap i a la fi, han estat els ciutadans del poble valencià.

Una Administració seriosa, rigorosa, eficient i racional, com dèiem, no pot planificar les seues polítiques utilitzant cada u dels seus departaments una divisió territorial diferent. L’objectiu de la PLDTC pretén complir el manament estatutari, superar l’estat actual de divisió territorial en províncies (que no és eficient per servir al poble valencià, insistim) i donar un període de temps perquè les conselleries s’adapten a la nova estructura territorial.

La PLDTC no pretén crear una estructura comarcal que atorgue poders administratius i executius a les comarques, ni reconèixer a estes cap tipus de capacitat representativa, administrativa ni jurídica ni crear una divisió territorial ex novo, sinó que l’objectiu és donar legitimitat legal a la Proposta de Delimitacions Territorials Homologades de nivell 1 elaborada per la Conselleria d’Administracions Públiques el 1987 (PDTH87).

Des de Compromís pensem que, amb totes les modificacions que siguen necessàries i que es puguen fer en el tràmit parlamentari, entenem que és una proposta vàlida i que ja és hora que siga adoptada legalment. La proposta concreta de delimitació comarcal que incloguem en la PLDTC és la feta, com es deia abans, per a la PDTH87. Aquesta, al seu torn, es basa en la proposta de comarcalització de Joan Soler de 1970. La PDTH87 modifica la de Joan Soler amb criteris d´eficiència i racionalitat, tot i que en alguns casos, hi ha localitats que s’han queixat des de llavors per haver estat segregades de l’àmbit territorial al qual se sentien vinculades històricament o socialment.

La proposta de la que partix la PLDTC de Compromís, per tant, és la PDTH87. Cal destacar que, en ser la nostra una proposta inicial, hi haurà en el si del tràmit parlamentari, un període de participació pública en el qual tot aquell interessat podrà aportar les seues opinions i/o propostes per tal que siguen considerades per Les Corts de cara a millorar la divisió territorial final. Això és especialment important perquè, reiterem, és la divisió territorial que ha de tindre un caràcter bàsic per a la Generalitat, i serà d´obligada observança per a la planificació de les polítiques públiques.

[Article publicat originalment a Levante-EMV]

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *