“La rabosa que vigilava el galliner: Regina del Peral” – Mònica Àlvaro

Internet em retrau unes paraules de juliol de 2008: “Tratamos de educar a los menores en valores, poner límite al comportamiento, integrar y normalizar, en la medida de lo posible: para nosotras NO todo vale“. Són paraules de Regina del Peral, responsable del Centre de la Resurrecció de Sogorb, qui s’ha dedicat a passejar-se per platós i ràdios qüestionant per què la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusivess ha decidit emportar-se tots els xiquetes que estaven al seu càrrec.

Ara, la senyora Del Peral ja té una expliació. Ella i tot el País Valencià. Una explicació que vingué directament de la Vicepresidenta de la Generalitat i que ens va deixar desangelats als 99 diputats que escoltàvem des dels nostres escons quin havia sigut el tracte rebut de persones que s’havien compromès a educar menors en valors. El “no todo vale” queda molt lluny de les humiliacions que a mi mateix m’han relatat els menors que en el seu dia les patiren.

Si el “límite del comportamiento” són dutxes a xiquets amb aigua gelada una nit de gener a Sogorb, és que alguna cosa grossa falla, i això no és atribuïble al sistema, ni a la ideologia ni a res del que ara es posa com a excusa. Ací el que ha faltat ha sigut l’ànima.

I Regina del Peral d’ànimes diu que en sap per la dona del Nostre Senyor, però del sistema de protecció a menors en sap molt més. Esta senyora, a banda de responsable de la residència de Sogorb i recentment tertuliana en TVE, ha estat fins fa relativament poc la cap de la secció de Menors de l’Administració autonòmica a Castelló. Concretament, va ocupar el càrrec fins al 2015. De dia, era la responsable d’assignar menors en desprotecció a centres d’acollida, i quan queia la nit, tornava a un d’eixos centres, on ella mateixa vivia. La senyora Regina del Peral era jutge i part. I el problema de ser jutge i part, de posar la rabosa a vigilar les gallines, és la dificultat que emana de ser just.

Entendran vostès ara per què les denúncies que s’efectuaren sobre el centre de Sogorb mai trobaren el tràmit escaient. Entendran vostès ara per què amb Regina com a responsable dels menors de Castelló, el centre de la Resurrecció passava totes les inspeccions malgrat tindre personal sense la titualació requerida. Entendran vostès que quan s’havia d’elegir entre que un menor estiguera en una família o en un centre, tot i que era més car per a l’Administració i pitjor per al menor, s’escollia sempre el centre i no les famílis acollidores.

I és que 2.235 euros per mes i xiquet en el centre de Sogorb és una xifra important i que, per descomptat, no hi ha cap excusa per a escatimar en calefacció ni en mantes. Amb 2.235 euros mensuals no tenia cap sentit que la Resurrecció enviara els menors a recollir menjar a punt de caducar a un supermercat i estiguera donat d’alta com a receptor de menjar en el Banc d’Aliments Estatal.

La responsable fa ara cara de no haver trencat mai un plat, mentre amenaça amb denúncies a qui diu la veritat. Però, senyora Del Peral, un consell d’eixos que mai no ha deixat que ningú li donara: allò que millor podria fer vostè és deixar l’Orde, perquè no ha estat un bon exemple de gran tasca que altres religioses han fet en pro dels menors. De ben segur que, amb vosté lluny, les coses anirien per a tots millor.

[Aquest article es va publicar originalment en l’edició de 29 de maig de Levante-EMV]

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *