Les tecles que ens deixen a fosques – Mònica Àlvaro

José María Aznar fitxa per Endesa, seguit d’Elena Salgado i Luis de Guindos, mentre Felipe González i Narcís Serra ho fan per Gas Natural, i Ángel Acebes rep quantioses retribucions d’Iberdrola. Tot és públic. Tot és notori. Tot és legal. Tot plegat és vergonyós.

En plena onada de fred, quan més necessari era per als valencians i valencianes encendre el calefactor, s’aplica una nova pujada del preu de la llum que arriba a màxims històrics de l’any 2013; l’augment és ja d’un 30% respecte a inicis de 2016. Per als consumidors de gas les notícies tampoc no són millors: a final d’any acabarem pagant uns 20 euros de més de mitjana.

Sé que per als personatges públics abans esmentats ben poc implica que un rebut de llum passe dels 60 als 100 euros mensuals. Òbviament, amb els sous i percepcions que reben per estar a sou de les grans empreses d’energia, no notaran l’augment. Però el problema és que la majoria de les persones no arriben al milió d’euros i ni de lluny s’hi apropen. A les persones que omplin pobles i ciutats sí que els importa la pujada. I som eixa majoria silenciosa -i ara també a fosques- qui paga les pujades energètiques que són quasi tot impostos: el 65% del rebut de la llum són taxes a l’energia. Recordeu el dèficit tarifari de Rato? Doncs la mesura estrella d’un ex ministre estrellat té molta culpa del que avui està passant. Però clar, ell tirava de «black» i nosaltres, pobres mortals, d’això no en sabíem res.

Si fa uns mesos lamentàvem les morts per pobresa energètica, i col·lectius com els Iaioflautes i la PAH prenien el carrer un 22 de desembre demanant justícia i mesures estatals més equitatives, aquesta darrera pujada de l’energia ens toca la cartera, i també la moral. O el nas, com diuen al meu poble.

Una burla a costa dels diners i salut dels valencians i valencianes, dels que paguem i callem, dels que estem farts de les portes giratòries i de les prebendes de quatre. Mentre que des de Compromís hem llançat, defensat i aplicat diverses mesures per tal de lluitar contra la pobresa energètica; mentre que la nostra veu i la nostra força han estat al costat dels col·lectius implicats a parar aquesta sagnia elèctrica que enfonsa les famílies amb menys recursos, mentre tot això féiem, els poderosos tramaven una nova pujada del cost de la llum i gas.

Tot i així, no anem a rendir-nos i seguirem treballant perquè la factura de la llum siga més humana i menys vergonyosa. I seguirem apostant per les renovables i energies netes menys costoses. I el primer lloc on devem aplicar eixa renovació i neteja és en el primer esglaó. Sobretot als mecanismes legals que permeten als Acebes, de Guindos i González reivindicar justícia de cara a la galeria, quan darrere la porta i d’amagat engeguen la tecla de l’apagada i escurabutxaques que ens està deixant a fosques.

(Article publicat originalment al Levante-EMV)

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *